Espanya, Mercats Financers i Atur

L’estiu ha estat agitat en termes econòmics. El govern de Rajoy va aprovar un Real Decret per a la reestructuració i resolució d’entitats bancàries. En què consisteix aquesta reforma? S’han establert tres nivells d’intervenció segons la situació complicada que es trobi l’entitat analitzada. El primer nivell, contempla actuar en mesures prèvies per entitats amb dificultats lleus, en segon lloc, es reestructurarà per debilitats transitòries que es resoldran mitjançant  la injecció de diners públics (“diners de tots per uns gestors ineficaços”) i finalment, en tercer lloc, la constitució d’una societat de gestió d’actius (el famós anomenat “banc dolent”). Aquest estiu hem vist una millora de les exportacions que ha contribuït al creixement del PIB en un o,9%. I amb les retallades del govern del PP han aconseguit arribar als objectius de dèficit anual en només 7 mesos. Arribats a aquest punt, em pregunto: era necessària tanta retallada dràstica? No hauria estat més convenient retallar paulatinament per no perjudicar tant la demanda interior del país, ja que està per sota mínims?

L’Institut Nacional d’Estadística va publicar recentment l’IPC (Índex de Preu del Consum) i s’ha incrementat al 2,2 % degut a la pujada de preus de medicaments i d’altres productes farmacèutics. Això demostra que la població, tenint menys capacitat de compra, encara ha de pagar més car el que abans podia comprar per menys. La demanda interna va contribuir amb un -1,4 % al creixement de PIB, per tant, ni exportant es compensa la demanda interna. I per acabar-ho d’arreglar, s’implanta una pujada de l’IVA, cosa que propiciarà que els petits i mitjans comerciants veuran com les seves vendes baixen i com els mòduls o rebuts de l’IVA pugen.

Pel que fa als mercats financers hem vist com, ben entrat l’estiu, les accions anaven a menys quan les declaracions de Draghi creaven onades d’aire fresc i d’esperança fins que ell mateix es retractava o altres el contradeien. Tot això va ser així fins a finals d’agost que Draghi postula que el Banc Central Europeu ha de comprar bons en situacions excepcionals. La compra dels mateixos permetrà rebaixar la prima de risc, això vol dir que l’Estat haurà de pagar menys interessos per cada bo emès.  Hollande defensa aquesta opció, Merkel no.

Per acabar de rematar-ho, veiem com l’atur no para de créixer, fins i tot durant l’estiu, que és un període en el qual normalment es creen llocs de treball, encara que siguin contractes de curta durada. El servei públic de treball ha comptabilitzat un total de 4.587.455 persones en situació d’atur el mes de juliol, un 12,4 % més respecte l’any anterior. Certament el clima econòmic general no ajuda a la creació de llocs de treball, però la reforma laboral encara menys.