Herència heredada?

Podem afirmar amb tota la contundència del món que el sector públic espanyol no està molt endeutat. Per fer aquesta afirmació no puc fer altra cosa que transmetre les dades estadístiques tant i tant útils per a reflexear la realitat. Fonts fidedignes com són l’EUROSTAT i el Banc d’Espanya.

Des de començaments del primer trimestre del 2004 fins a finals del 2008 en èpoques de relativa bonança econòmica el deute espanyol s’anava rebaixant de forma constant. No va ser fins al començament de la crisi financera de la banca quan el deute va començar a créixer. Aquest conjunt de passius que utilitza l’Estat per finançar les seves inversions, la famosa hipoteca, s’ha mantingut aquesta última dècada inferior a la mitja europea, oscil·lant entre uns 15 o 20 punts percentuals del deute respecte el PIB.  No és el cas de Grècia, on la diferència es mou en uns 40 punts percentuals superiors depenent del període analitzat. Per tant, les diferències entre tots dos països són més que no pas les similituds.

Alhora, el deute espanyol s’ha mantingut per sota del britànic des del 2005 fins a l’actualitat. Així doncs, afirmo que el deute públic de l’Estat no és el causant d’aquesta crisi que estem patint. Tenir una prima de risc alta no ha de ser sinònim d’estar molt endeutats, com és el cas, sinó d’una especulació i una desconfiança plena dels mercats deguda a una baixa competitivitat i productivitat. El deute en conjunt de l’Estat és elevat, però el públic representa un 13 % del total davant del 39 % el sector privat, un 31 % el sector financer i el 17 % restant correspon a les famílies. Per tant, el sector públic és un dels agents menys perjudicats.

El problema el trobem en la capacitat que té el sector públic de pagar i que aquesta varia en funció de la recaptació d’impostos. Darrerament s’han eliminat impostos que eren realment pocs els qui els pagaven i no precisament els més desemparats. Hi ha marge, doncs, per augmentar determinats impostos. També hi ha d’haver una major pressió sobre l’evasió fiscal per poder realitzar projectes a través dels quals l’Estat pugui estimular l’economia tot invertint en polítiques de promoció de la competitivitat i la productivitat.