Una reforma laboral basada en el model Austríac

Ja fa temps que el govern va llençar a l’aire una mesura per a reformar el mercat de treball. Aquesta, consisteix en el fet que les empreses creïn una provisió per l’acomiadament i així evitar totes les dificultats que puguin tenir. Sabent que les empreses contracten per produir i créixer. D’altra banda, l’acomiadament es produeix quan la situació s’ha deteriorat, la caixa està exhausta, pel descens de vendes, comandes, és a dir, per la falta de treball i pel context generalitzat de crisi. Així doncs, els empresaris recorren a les entitats financeres en busca de diners per fer front al problema que se’ls presenta, però aquestes no cedeixen els diners. En no fer-ho, posen en una situació molt difícil als empresaris, ja que no poden fer front a l’elevat cost que això suposa. És per aquest motiu, que l’aplicació del model austríac permetria una flexibilització dels acomiadaments, un cost nul (però si un cost d’oportunitat). Alhora, permetria al treballador cobrar la seva indemnització al moment i no haver d’esperar-se que l’empresa i Fogasa (Fons de Garantia Salarial) paguin, o ni això. A més a més, la realització de la provisió suposaria una reducció del benefici a declarar.

Al model austríac, les provisions s’assignen a la persona i no al total de la plantilla, i aquesta se la pot emportar en situació de canvi de treball voluntari (en cas que la provisió surti del salari del treballador). Les modalitats de provisió són moltes i totes elles discutibles. Es fan per a cada persona o un percentatge dels treballadors totals? La provisió s’ha de quedar dins de l’empresa o s’ha d’externalitzar en forma de dipòsit, inversió o deute públic? Són moltes preguntes a debatre i per reflexionar. Pot ser un tema llarg de discutir, però per sortir de la crisi actual és necessària una reforma laboral i aquesta és una proposta igualment vàlida.