Ara és el moment de replantejar el model capitalista per tal de crear sistemes més justos. Es tracta de sistemes que aprofitin allò que el capitalisme té de bo ( la competitivitat com a font d’estímul de creixement, la millora continua productiva, la llibertat empresarial) i, tanmateix eliminar els aspectes negatius (l’especulació del capital, la mala distribució de la renta, etc), és a dir les desigualtats abismals.
El foment de la creació de cooperatives és una línia de treball, on s’intenta superar la figura del treball assalariat; s’ha demostrat que de cooperatives n’hi han arreu del món i moltes han triomfat, a casa nostra tenim bons exemples. Altres línies són donar més incentius amb aquelles empreses que siguin respectuoses amb el medi, ajudar aquelles que el seu nivell productiu està esgotat i l’han de renovar, com també recolzar aquells sectors tradicionals que han fet del nostre país un referent mundial. Amb tot, és necessari prèviament intentar recuperar el nivell d’ocupació i desprès fer de la nostra indústria pionera a nivell tecnològic, respectuosa amb el medi, amb una major sensibilitat social (compatibilitat amb la vida personal i familiar), etc.
D’altra banda, no es pot oblidar un dels sector més importants en l’àmbit econòmic, el financer. En aquest sector, un control d’una forma més severa hauria de ser la clau, crear la famosa taxa a les transaccions financeres (TTF) i que aquesta reverteixi a la societat. Nosaltres tenim el poder de crear un capitalisme més just, per què som els que decidim qui gestiona els nostres diners. A cada entitat podeu consultar si realitzen obra social, inversions ètiques, és a dir un conjunt d’inversions que garanteixin un món millor per demà, la solidaritat intergeneracional aplicada. Les entitats de finances ètiques no només avaluen els riscos financers de les seves operacions d’inversió sinó també els seus riscos socials. En l’actualitat ja existeixen entitats que inverteixen en energies renovables, en biotecnologia, tecnologies de la informació, ...
Nosaltres tenim el poder de decidir on realitzem les nostres compres d’acord amb uns determinats valor. De fet es tracta de ser conscient que els nostres actes de consum decideixen quines empreses fracassen i quines triomfen. “Consumir es votar”. Les possibilitats tècniques d’aquest consum responsable són: les etiquetes socials, les cooperatives de consum i escoltar les ONG que analitzen la responsabilitat social de certes empreses.
El socialisme aposta per un canvi i aposta per un capitalisme social, donar el poder a qui realment té el poder, el poble. I la lluita per aconseguir-ho és diària.
lunes, 9 de agosto de 2010
martes, 20 de julio de 2010
Aquest any, a l’Anòlia hi hagut de tot i per a tots!
Un estiu més Igualada s’ha omplert de concerts gràcies al Festival Anòlia. I un estiu més Igualada s’ho ha passat bé. Els igualadins hem pogut assistir a destacades actuacions com la de Miquel Abras, Mishima, Los Delinqüentes, Fundación Tony Manero o Terratombats.
Una de les coses que més m’ha sobtat, i alhora entusiasmat, ha estat la participació. Per això dic que Igualada s’ho ha passat bé i ha aprofitat l’edició d’aquest any de l’Anòlia al màxim, fent-la una de les més participades dels darrers anys. Cada un dels espais ha quedat ben ple en cada nit de concert. Per exemple, la plaça Pius XII el dia de Mishima per semblava una llauna de sardines. O el dia de Los delinquentes, el públic omplia gran part nde l’Avinguda de Catalunya. A més, el públic era de totes les edats, fet que demostra que els igualadins som actius i participatius de les nostres festes. Un fet que segur que ha contribuït a aquesta alta participació és que s’han portat grups de primer nivell i d’estils ben diferents.
L’organització també és un aspecte que m’agradaria destacar. Un any més s’ha tingut en compte els veïns i s’ha intentat diversificar els concerts en tres punts de la ciutat. A més, entre setmana les actuacions acabaven a les 12 de la nit per deixar dormir el veïnat que es pugués veure més afectat. No només els veïns poden estar contents sinó també els serveis d’hostaleria, és a dir, bars, restaurants i cafeteries, que aquests dies han omplert les terrasses del carrer gràcies als centenars de persones que han sortit al carrer durant les nits d’Anòlia.
Un cop més, la qualitat i la diversitat dels espectacles ens han deixat un bon regust de boca. Ja esperem amb ganes la pròxima edició. Abans, però, demanem tenir una altra bona racció de concerts per la Festa Major.
Una de les coses que més m’ha sobtat, i alhora entusiasmat, ha estat la participació. Per això dic que Igualada s’ho ha passat bé i ha aprofitat l’edició d’aquest any de l’Anòlia al màxim, fent-la una de les més participades dels darrers anys. Cada un dels espais ha quedat ben ple en cada nit de concert. Per exemple, la plaça Pius XII el dia de Mishima per semblava una llauna de sardines. O el dia de Los delinquentes, el públic omplia gran part nde l’Avinguda de Catalunya. A més, el públic era de totes les edats, fet que demostra que els igualadins som actius i participatius de les nostres festes. Un fet que segur que ha contribuït a aquesta alta participació és que s’han portat grups de primer nivell i d’estils ben diferents.
L’organització també és un aspecte que m’agradaria destacar. Un any més s’ha tingut en compte els veïns i s’ha intentat diversificar els concerts en tres punts de la ciutat. A més, entre setmana les actuacions acabaven a les 12 de la nit per deixar dormir el veïnat que es pugués veure més afectat. No només els veïns poden estar contents sinó també els serveis d’hostaleria, és a dir, bars, restaurants i cafeteries, que aquests dies han omplert les terrasses del carrer gràcies als centenars de persones que han sortit al carrer durant les nits d’Anòlia.
Un cop més, la qualitat i la diversitat dels espectacles ens han deixat un bon regust de boca. Ja esperem amb ganes la pròxima edició. Abans, però, demanem tenir una altra bona racció de concerts per la Festa Major.
domingo, 27 de junio de 2010
Una reforma laboral basada en el model Austríac
Ja fa temps que el govern va llençar a l’aire una mesura per a reformar el mercat de treball. Aquesta, consisteix en el fet que les empreses creïn una provisió per l’acomiadament i així evitar totes les dificultats que puguin tenir. Sabent que les empreses contracten per produir i créixer. D’altra banda, l’acomiadament es produeix quan la situació s’ha deteriorat, la caixa està exhausta, pel descens de vendes, comandes, és a dir, per la falta de treball i pel context generalitzat de crisi. Així doncs, els empresaris recorren a les entitats financeres en busca de diners per fer front al problema que se’ls presenta, però aquestes no cedeixen els diners. En no fer-ho, posen en una situació molt difícil als empresaris, ja que no poden fer front a l’elevat cost que això suposa. És per aquest motiu, que l’aplicació del model austríac permetria una flexibilització dels acomiadaments, un cost nul (però si un cost d’oportunitat). Alhora, permetria al treballador cobrar la seva indemnització al moment i no haver d’esperar-se que l’empresa i Fogasa (Fons de Garantia Salarial) paguin, o ni això. A més a més, la realització de la provisió suposaria una reducció del benefici a declarar.
Al model austríac, les provisions s’assignen a la persona i no al total de la plantilla, i aquesta se la pot emportar en situació de canvi de treball voluntari (en cas que la provisió surti del salari del treballador). Les modalitats de provisió són moltes i totes elles discutibles. Es fan per a cada persona o un percentatge dels treballadors totals? La provisió s’ha de quedar dins de l’empresa o s’ha d’externalitzar en forma de dipòsit, inversió o deute públic? Són moltes preguntes a debatre i per reflexionar. Pot ser un tema llarg de discutir, però per sortir de la crisi actual és necessària una reforma laboral i aquesta és una proposta igualment vàlida.
Al model austríac, les provisions s’assignen a la persona i no al total de la plantilla, i aquesta se la pot emportar en situació de canvi de treball voluntari (en cas que la provisió surti del salari del treballador). Les modalitats de provisió són moltes i totes elles discutibles. Es fan per a cada persona o un percentatge dels treballadors totals? La provisió s’ha de quedar dins de l’empresa o s’ha d’externalitzar en forma de dipòsit, inversió o deute públic? Són moltes preguntes a debatre i per reflexionar. Pot ser un tema llarg de discutir, però per sortir de la crisi actual és necessària una reforma laboral i aquesta és una proposta igualment vàlida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)